L' Acadèmia Guiu va obrir a Barcelona el 1892 . És una data que costa situar-hi: faltaven sis anys per a la pèrdua de Cuba, el Passeig de Gràcia encara estava en obres i la Sagrada Família feia una dècada que estava de construcció.
El que segueix és la història de l'acadèmia explicada per la família, a partir de l'entrevista que vam fer a Manuel Guiu , nét del fundador.
1892: un llicenciat en ciències que comença fent classes
Manuel Guiu Casanova va néixer a Barcelona i es va llicenciar en ciències. Va començar a fer classes per guanyar-se la vida i va acabar muntant una acadèmia. No hi havia un pla de negoci al darrere: hi havia un professor amb alumnes.
El primer local va estar al carrer Pelai , i el projecte va néixer orientat a les famílies burgeses de la ciutat. Per aquelles aules van passar, segons el relat familiar, noms com l'arquitecte Batlló o el Marquès Robert.
Passeig de Gràcia, quan encara era una obra
L'acadèmia es va expandir fins al Passeig de Gràcia, que aleshores seguia en construcció. En aquesta etapa es va fer coneguda per una especialitat molt concreta: formar enginyers i arquitectes.
No era un reconeixement fàcil. «Malgrat les nombroses dificultats que suposaven per als catalans el reconeixement del seu prestigi en altres comunitats espanyoles en aquells temps», apunta Manuel Guiu sobre aquest període.
I hi ha un detall que explica bé com funcionava el prestigi acadèmic aleshores. Els títols expedits a Barcelona no tenien validesa, però els de l?Escola d?Enginyers de Vilanova i la Geltrú sí. Molts estudiants s'hi examinaven i venien a preparar-se aquí, recomanats per la pròpia escola de Vilanova.
Els llibres que van sortir de les aules
Aquells anys van arribar a l'acadèmia els pares Escolapis, que van impartir religió i filosofia. I es va produir una trobada que va canviar les coses: l?amistat amb Eduardo Vitoria , el jesuïta fundador de l?IQS.
D'aquí va sortir el contacte amb l' editorial Bosch i una sèrie de llibres de matemàtiques que es van fer servir a diverses universitats del territori. Va ser un punt d?inflexió: l?acadèmia va deixar de ser només un lloc on es preparaven exàmens i va passar a produir el material amb què altres estudiaven.
La Primera Guerra Mundial, de manera inesperada
La guerra no va colpejar Catalunya com ho faria la Guerra Civil, però sí que va tenir un efecte curiós a l'acadèmia: van arribar alumnes alemanys que fugien de la brutalitat del conflicte al seu país. Més d'un segle abans que existís l'expressió «estudiant internacional», l'acadèmia ja en tenia uns quants.
La Guerra Civil: La Floresta i una infermeria
Amb l'esclat de la Guerra Civil, el senyor Guiu es va traslladar a La Floresta buscant un entorn més segur, i allà va continuar la feina.
El seu fill, Francisco Guiu , va anar al capdavant republicà i va acabar en un camp de concentració. Va sobreviure, explica la família, perquè no va deixar de fer l'única cosa que sabia fer: va fer classes a la infermeria del camp, ensenyant a escriure, a sumar ia restar els seus propis repressors.
És l'episodi que resumeix millor d'on ve aquesta acadèmia.
Els anys quaranta: carrer Aragó
Acabada la guerra va arribar la dictadura, particularment dura a Catalunya. La família va continuar fent classes i als anys quaranta l'acadèmia es va traslladar al carrer Aragó.
En aquesta etapa van ensenyar a les aules catedràtics de prestigi: Enric Guitón , de l'Escola d'Enginyers de Barcelona, i Pere Viader , que va participar en el disseny i la construcció de les fonts de Montjuïc.
El canvi que el va salvar: de les enginyeries a la Selectivitat
I llavors va arribar el moment en què gairebé s'ha acabat tot.
El canvi dels plans d'estudi d'enginyeria —la transició del pla 57 al pla 64— va buidar les aules. L?especialitat que havia sostingut l?acadèmia durant dècades va deixar de tenir demanda d?un curs per a un altre.
La resposta va ser redissenyar el model: una transició gradual cap a la preparació de la Selectivitat , obrint matèries noves, cercant professors d'altres especialitats i creant cursos per a estudiants internacionals que volguessin formar-se a Barcelona.
Aquesta decisió és la raó que continuï existint l'acadèmia. I explica perquè avui segueix fent el mateix: els cursos de Selectivitat i els cursos per a estudiants internacionals vénen d'aquí.
Fins avui
Amb l'obertura del centre de Rambla Catalunya , Manuel Guiu va gestionar l'acadèmia amb el seu fill Jordi Guiu , fins a jubilar-se i deixar-la a les mans.
«Veig que l?Acadèmia es troba estable. Tot i que els principis no van ser fàcils, gràcies al boca-orella, les recomanacions de les universitats i la nostra professionalitat, hem portat l'Acadèmia Guiu a l'èxit.»
Cent trenta-quatre anys després d'aquella primera aula del carrer Pelai, continua sent un negoci familiar que fa el que feia el fundador: fer classe.
Preguntes freqüents
Quan es va fundar l'Acadèmia Guiu?
El 1892, al carrer Pelai de Barcelona, per Manuel Guiu Casanova, llicenciat en ciències i autor de diversos llibres de matemàtiques.
A què es dedicava l?acadèmia al principi?
A preparar enginyers i arquitectes. L'especialització a la Selectivitat va arribar molt després, després del canvi dels plans d'estudi d'enginyeria als anys seixanta.
Continua sent una empresa familiar?
Sí. La direcció ha passat de generació en generació des del fundador fins avui.
Per on ha passat l'acadèmia?
Carrer Pelayo als seus inicis, després Passeig de Gràcia, carrer Aragó a partir dels anys quaranta i més tard Rambla Catalunya.
