«Estudi molt i no em surt» és la queixa més repetida de Batxillerat, i gairebé mai no és un problema d'hores. És que les tècniques més populars —rellegir apunts, subratllar, passar-los a net— són precisament les menys eficaces que hi ha.
Funcionen en una cosa: fer-te sentir que has estudiat. I aquesta sensació és exactament el problema.
Per què s'oblida allò que s'ha estudiat
Hi ha un mecanisme que ho explica gairebé tot, i convé conèixer-lo perquè és contraintuïtiu: reconèixer alguna cosa no és el mateix que poder recuperar-ho.
Quan llegeixes els teus apunts per quart cop, tot et resulta familiar. Aquesta familiaritat el cervell la interpreta com ho sé. Però a l'examen no et donaran el text perquè el reconeguis: et donaran una pregunta en blanc i ho hauràs de treure tu.
Són dues operacions diferents i només n'has entrenat una. Per això la sorpresa del «m'ho sabia».
Totes tres que sí funcionen
1. Preguntar-te, no rellegir
Tanca els apunts i escriu allò que recordes del tema. Després obre'ls i comprova què faltava.
És incòmode, va més lent i fa la sensació d'anar pitjor. És justament per això que funciona: l'esforç de recuperar una mica de la memòria és allò que el fixa. Rellegir no costa res i no deixa res.
Tres formes pràctiques: tapar el full i recitar, fer-te preguntes i contestar-les per escrit, o explicar-li el tema a algú que no ho sàpiga. La tercera és la més dura i la que més buits descobreix.
2. Repartir en el temps, no acumular
Quatre sessions d'una hora en quatre dies diferents ensenyen força més que quatre hores seguides, encara que el total sigui idèntic.
El motiu és el mateix: cada cop que tornes a un tema després d'haver-lo oblidat una mica, recuperar-lo costa, i aquest cost és el que consolida. Estudiar de l'estrebada elimina aquest esforç, i amb ell l'aprenentatge.
Conseqüència pràctica per a un curs de Batxillerat: és millor tocar cada assignatura diverses vegades per setmana en blocs curts que dedicar-hi un dia sencer.
3. Barrejar tipus d'exercici
En matemàtiques, física o química, el parany és fer vint problemes seguits del mateix tipus. Acabes resolent-los en automàtic sense decidir res, perquè ja saps per endavant quin mètode toca.
A l'examen no ho sabràs: aquí la dificultat és identificar quin tipus de problema és . I això només s'entrena barrejant. Fes tandes amb problemes de temes diferents, encara que surtin pitjor al principi.
Les tres que se senten bé i no serveixen
- Rellegir. La més usada i la més feble. Genera familiaritat, no memòria.
- Subratllar. Decidir què és important té algun valor; pintar de groc, cap. I subratllar mig tema equival a no subratllar res.
- Passar els apunts a net. Ocupa hores, se sent productiu i copiar. Si acabes amb uns bons apunts que no saps explicar, has decorat, no estudiat.
No s'han d'abandonar del tot —una primera lectura cal— però no poden ser el mètode. Són el pas zero.
Per què això importa especialment per a la PAU
Perquè va canviar l'examen. La PAU és competencial : et dóna un text, un gràfic o un cas i et demana interpretar-ho, relacionar-ho i argumentar. No pregunta si t'ho saps, pregunta si ho fas servir.
Estudiar reconeixent prepara per a un examen que ja no existeix. Les tres tècniques de dalt entrenen exactament el que ara s'avalua: recuperar sense suport, aplicar alguna cosa nova i decidir quin mètode toca.
I hi ha un material que ningú no aprofita: els exàmens de convocatòries anteriors estan publicats amb els seus criteris de correcció . Aquests criteris diuen literalment què puntua. Llegir-los val més que qualsevol resum.
Una setmana, en concret
- dilluns: primera lectura del tema nou. Això és el pas zero, no pas l'estudi.
- dimarts: apunts tancats, escriure allò que recordes, comprovar què falta.
- dijous: exercicis barrejats amb un tema anterior.
- dissabte: explicar el tema a algú, o en veu alta a ningú.
- La setmana següent: tornar cinc minuts a aquest tema abans de començar el nou.
Quatre intervencions curtes repartides rendeixen més que una tarda sencera, i hi caben en un curs real.
El que no és tècnica i també decideix
- El mòbil fora de la taula. No en silenci: fora. Cada interrupció costa uns quants minuts de tornar a entrar.
- Començar pel que costa més. Deixar-ho per al final és la manera habitual de no fer-ho mai.
- Dormir. És quan es consolida allò que s'ha estudiat. Treure hores de son per estudiar és treballar en contra del que s'ha estudiat.
- Un pla a una setmana vista. No cal més, però sí: saber què toca avui evita la mitja hora de decidir.
Si vols aplicar això a una matèria concreta amb algú que la conegui, és el que es treballa a les classes particulars . I si el que busques és organitzar el curs complet fins a l'examen, és a la guia per organitzar el temps d'estudi.
Preguntes freqüents
Quina és la tècnica més eficaç d'estudi?
Preguntar-te a tu mateix amb els apunts tancats i comprovar després què hi faltava. És incòmoda i lenta, i per això funciona: l'esforç de recuperar alguna cosa és allò que el fixa.
Per què m'oblido del que estudio?
Perquè reconèixer no és recuperar. Releer genera familiaritat, que el cervell confon saber, però a l'examen cal treure'l sense suport.
Serveix subratllar?
Poc. Decidir què és important té algun valor, pintar-ho no. I si se subratlla mig tema, el subratllat deixa d'informar-ne.
És millor estudiar moltes hores seguides o repartir-les?
Repartiu-ho. Quatre sessions d'una hora en quatre dies ensenyen més que quatre hores de l'estrebada, amb el mateix temps invertit.
Quantes hores al dia convé estudiar a Batxillerat?
Importa més la regularitat que no pas el total. Blocs curts a diverses assignatures la majoria dels dies rendeixen més que un dia llarg a la setmana.
Passar els apunts a net serveix de res?
Com a estudi, no: és copiar. Consumeix moltes hores i fa una sensació d'avenç que no es correspon amb allò que s'ha après.
Quines tècniques van millor per a la Selectivitat?
Les que s'entrenen aplicar, perquè l'examen és competencial: recuperar sense suport, barrejar tipus de problema i fer exàmens reals llegint els seus criteris de correcció.
